Qui som?
Què vull,
què som
què faig
què sent...
i...
no ho sé.
I tenc por...
de tot,
dels llamps
dels trons
del vent
del no-res...
de tu.
I et cerc en la llum
en la pau.
I et trob,
i et mir,
i et toc,
i et sent...
i sí...
és pel que visc.
I sí...
ets pel que mor.
Què vull,
què som
què faig
què sent...
i...
no ho sé.
I tenc por...
de tot,
dels llampsdels trons
del vent
del no-res...
de tu.
I et cerc en la llum
en la pau.
I et trob,
i et mir,
i et toc,
i et sent...
i sí...és pel que visc.
I sí...
ets pel que mor.
2 comentaris:
Una poesia carregada de preguntes, de pemsaments, amb unes fotos precioses, que fan genes d'estimar tots els animalons. Ells ens ho donen tot, sense demanar res a camvi. Es deuen fer tantes preguntes, com ens feim nosaltres?
Sa poesia es molt curta i plena de preguntes existencials, DIFICIL contestar a tant interrogant.
Tots ens feim ses mateixes preguntes i encara més, pero no tots saben trobar la pau i saber que es lo que volem quan ho tenim aprop.
molt xula
Sol
Publica un comentari a l'entrada